domingo, 9 de noviembre de 2008

Antonio sense veu

Hola xiquets, menys mal que el blog és escrit per que no tinc ni una mica de veu, però és lo que no hi ha. En fi Antonio sense veu, una mica trist, tal volta no siga la veu de Constantino Romero, no siga la veu que alça exercits, o faça que el món s'emocione en escoltar-la, o que els que l'escolten caiguen als seus peus, però és la meu veu. Fa riure als que m'escolten, espero que alguna volta algú haja aprés alguna cosa escoltada de la meua veu, algú haja rigut en la meua veu, algú s'haja emocionat en la meu veu, algú haja desitjat tornar a escoltar la meua veu,algú no m’ haja fet cas del consell de la meua veu, i algú si que haja fet, que algú alguna volta m'haguera fet canviar la opinió, si la meua veu deia coses errades, o que la meua veu ho aconseguisca de quelcom si eixe estava errat. Que la meua veu en to irònic haja servit per a més coses que fer a fer riure. La veu també fa coses malvades, i espero que poca gent haja plorat per culpa de la meu veu i si ha sigut així desde aquí demano disculpes, a tot aquell que haja afectat la meua veu, aprofitant aquesta reflexió vos recordo al famós esclau de Xantus, l'ingenios Esopo, i la faula del banquet i les llengües per a menjar. Bàsicament, ve a dir que la llengua és el millor i el pitjor que té l'home, capaç de contar coses meravelloses i enamorar a gent, i capaç de fer més mal que qualsevol espasa podria igualar. Bé pos tot este rotllo ve perquè estic afònic i enlloro la meua veu, però ja passarà en fi anem a lo que contarem, si algú vol saber la faula completa que la busque per el Google o que me la pregunte en un comentari. en fi Antonio sense veu és com Antonio però casí que al 22% del real, però bueno ja aclarirem la gola, també acceptem consells com a comentari.
Bueno el constipat ja ha passat, la veritat que crec que el metge va encertar. Per lo demés ahir vaig tornar a Nürnberg, aquesta volta tenia més ganes d'arribar que la primera vegada perquè anava a vore a la primera visita. Mentre anava en el trens vaig rebre el missatge de Toni llegamos TARDE. Sorry. si molt bé molts ho haureu encertat, és una característica del personatge masculí de la parella: Nacho I la seua sempre preciosa novia Elena. Bueno la veritat que no se si em llig però ja paro de ficar-me en ell. la veritat que desde aquí vull felicitar-los perquè són una parella molt avinguda i molt bona, dos bona gent que s'han ajuntat i encara que no passen d'any i mig, estan molt compenetrats com tota una vida junts, i conserven intactes, les mirades al interior del mar, profund, d'amor del ulls del primer dia. estic segur. Vull felicitar a Nacho per la xiqueta que ha aconseguit, pq és amic meu, i perquè encara que a València només haguera fet a ell com a amic ja haguera valgut la pena deixar Benicarló per anar a Valencia. Per això com a bon amic que ets cuida-la molt que de segur que et farà molt feliç. I tu Elena pues que no te passe nada con el teleco que t'has chocao, però és bon tio en general, una mica calimero, i conservador, i fumador, però d'un tio que en 3 paraules, ja no pots trobar més defectes, té que ser molt bo, del que escriu aquestes línies en tot un llibre no en tindríem prou per a la llista.
Bueno felicitats i arreant-ho. Jo vaig portar la càmera i al final vaig fer 2 vídeos i au. Primer vam anar al museu del Nazis a Nürnberg i està molt interessant però jo sóc de fer vídeos als museus, de totes maneres el recomano visitar a la gent que vinga a Nürnberg. Bueno la veritat que primer va vindre l'encontre en LA estació no em vaig poder estar d'abraçar-los, una mica emotiu que va estar el moment.
Desprès vam anar al típic puesto per a menjar salsitxes típiques alemanyes i estava prou bo, però no tenia massa fam en lo del constipat. Després vam fer una mica de turisme per el centre històric i antic de Nürnberg. Bueno això ho acabarem de contar demà, demà com recuperarem veu farem dos entrades que estarem quetets a casa. Així que fins demà.
A10 xiquets, i un b7 be Pato per a la Peque, la moto per als nebots, un abraç per als que em llegeixen, un altre per als que em llegeixen i m'entenen, i en doneu a un a tots els que no em llegeixen i siguen coneguts. I un ànim per a la meua família que pateix per mi, però estic bé. Encara que sense veu , que com a Antonio és una mica trist, a lo millor per a alemanya els ve bé un dia de descans de la veu d'Antonio. A10 guap@s. Els vídeos són de la visita de Nürnberg de fa temps.






3 comentarios:

Dublinés dijo...

Macho tio, con la de años que te conozco nunca te hubiera imaginado sin voz!! No debes parecer tú jejeje! Tranquilo que eso pasa, así que guardate los comentarios e ironías y los sueltas todos juntos en cuanto puedas!

Por aquí todo bien, el otro día me encontré a Alberich por el poli, y me preguntó por ti, que no sabía que tenías blog.

Pues nada tío un abrazo muy fuerte desde aquí y recupérate!!!

Anónimo dijo...

Vaja un Antonio sense veu no és Antonio!!, has de quidar-te.
Ja t'ha començo a trobar a faltar, la veritat que amb els vídeos que fiques és una gran satisfaccció senir la teua veu. Vinga que d'cí pronte ens vorem, ja tinc ganes!!

Anónimo dijo...

Toni!!!!!
qué gran tio eres - sí, en los 2 sentidos! Me ha dicho Nacho que salíamos en tu blog, pero no esperaba un comentario tan profundo. Fíjate que hasta me he emocionado y todo, pero la verdad es que tienes razón, yo tb creo que hacemos buena pareja. Será que la mezcla filóloga + teleco de erasmus funciona? Seguro que sí, pq en vosotros 2 tb salta a la vista!
1 abrazo enorme y gracias por hacernos de guía en Nuremberg. Disfruta de tu erasmus y cuando quieras venir a Mainz, ya sabes!