jueves, 2 de octubre de 2008

Segona entrada, pq com no hi ha 2 sense 3 així farem la tercera







Com estàs?

Bééé
Això es una bona resposta, a una pregunta igual de bona, la veritat que estic molt content, perquè el blog ha tingut prou èxit en un 5 % de share del meu MSN, això només contant els comentaris i mails que he rebut, suposo que els comentaris els posaré a que puga comentar tot quisqui.

Hui es un dia de despedida una mica trist, però amb il·lusió, Hui, toca la despedida familiar, la romàntica, si es que una despedida pot ser romàntica, ja va ser, va ser curta, massa curta, a l'estació de Xeraco, Sempre he pensat que ningú té el dret de fer trista a una persona i que tothom té el deure de fer feliç a la gent, i aquell dia vaig fer trista a una Peque, em sap mal, però era difícil d'evitar així que ànim que mentres va el carro fa ruido, i aquest carro farà molt de ruido. Proposta per al dia d'avui arrimeu-vos a la persona que vulguesseu i doneu-li un b7 de pato, i així segur que li arribarà a la Peque que li envio un ara, perquè a l’ambient hi hauran bones vibracions que el faran aplegar. Moltes gracies per col·laborar i va el beset de pato: cuackmuack!

Com sóc estudiant, per a mi l'any comença en setembre i acaba en setembre, però enguany a l'octubre, enguany ha sigut un any o curs en el que 3 persones menudetes i pequeñitas s'han posat a la meua vida, molt grans no són perquè puc pujar a les 3 al bracet, però la veritat es que encara que s'ho passen bé al bracet, es una mica egoista de part meua perquè així no són ni de la terra que xafem, només són meves. Vull referir-me als meus súper nebots Jandro i Rodri, (ai! que són monos), i a la meua Peque Raquel (ai! que és monita titiritera). La veritat que aquestes 3 incorporacions a la meua vida les enlloraré prou, però es lo que hi ha, anem a comentar algo, en orden de llista. De Alejandro enyoraré la seua mirada que ho esbrina tot, De Raquel suposo que tot, si, fins hi tot que m'arregle el coll de la camisa, i de Rodrigo, era el meu company al equipo marranete quan era l'hora de papilla i era molt marranet, la redundància va molt bé aquí , i em guanyat a s'abuela i jandro team 2 dies Jajaja. La veritat és que enyoraré a tot lo món que conec, però si algú m’enyora, que renovaré els meus comentaris, acudits, i similars, que ja estaven prou repetits, i que també tindríeu més ganes de tornar a sentir-me.

Espero em llegiu prou, perquè espero escriure una entradeta tots els dies, demà entre l'avió i això faré porra, però no crec que tarde molt en tornar a tindre Internet, aprofito per agrair la col·laboració del meu proveïdor d’Internet, encara que últimament, no s'ho curra molt i m'ha tocat arreglar alguna cosa XD.

Bé les imatges, són d'una excursió a les Columbretes,que vos recomano a tot lo món que feseu si teniu, temps i ja que parlava de tres persones noves d'enguany pos els pose les seves mirades.

No m’enrotllo més, vos estimo a tots i vos enyoraré un munto a tots, la llista molt llarga, als de la cenia, als valencians, a ma mare, a mon pare, ma germana, Manolo, bessons, a la meua Peque,Caduferos, italians i gent en general que alguna volta em creuat algun somriure però cuidado jo sóc dels que torna i tornaré

2 comentarios:

ixader dijo...

I nosaltres (almenys jo) et seguirem religiosament. Este blog promet i molt.

Salutacions des de Barcelona.

Raquel dijo...

Hola, peque!!
Per fi pareix que et puc ficar un comentari... Com ja t´he dit el blog m'agrada molt i la veritat és que l'has començat amb força, ara a continuar-lo ficant entrades tan xules com les dos primeres... Ja t´he enllaçat a Hemeroskopeion!!

Besets

P.D. Ja ho saps, però: m'encanta el títol!