martes, 7 de octubre de 2008

ich bin Studenten

Hola, com posa al títol ja sóc estudiant oficial de la Alejandro Federico Universitat de Erlangen y Nuremberg. la més gran de Bayern, és lo que hi ha, hui he anat a la universitat a les 7 i pico del matí i mentre anava, tot equipat amb la meua bici, he vist com el xiquets alemanys van al cole, la veritat que van o acompanyats del pares, amb bicicleta, a peu, o en remolquet a la bicicleta, i en grups els que van en grups porten dos monitors en la senyal de stop i tots porten un xaleco reflectant, la veritat que esta molt pintoresc i t'animen perquè a eixa hora feia un fred que pelava i estos anaven contents, però cap el migdia ha fet bon hora i caloreta.
Hui he arribat pronte a la Uni i després enseguida ha arribat Kanja, una xica polaca, del meu grup; La veritat que controla un munto l'alemany però claro ella estudia filologia alemana, així que no te gràcia, Aquí és graciós perquè quan dius que estudies elektrotechnic, la gent fa un oh admiratiu, tant Kanja com el tió del banc que vindrà desprès, i entonces te diuen en España és tan difícil com aquí i jo dic més, perquè a part de electro.., tenim elektronik und informationtechnik, però llavors sona fantasma. I hem parlat, Una de les coses, que m`ha dit i que cite és que en Polònia la meua carrera només esta reservada per als xics, en fi en el segle 21 i passen estes coses. I això al final no li he demanat el mail, però bé dema la vore. després passejant en el grup per al banc he conegut a Maria, esta es tovarich i ademés Leninista, però de les bones, M'ha preguntat d'on era i tal, resulte que ella estudie processament d'imatge, i llavors li he dit jo estudie el mateix i com no estava massa convençuda he fardat de la meua targeta del IEEE, que sóc de la signal processing society. La veritat que aquí a Erlangen, sols estar siemens, no tenen IEEE a la Uni, una mica estrany. Bé, desprès m'ha rescatat d'un contenidor perquè parlar a una banda alemany a l'altra anglès fa que no tingues temps pa mirar per avant, així que esta xica russa es molt maja, Sempre he pensat que els russos son més campechanos que els anglesos, i si ho són, al menys estos que estan a Erlangen, Perquè l'anglesa menuda petarda, només parlant anglès, que si la libra, que si aquí és rica, que sí l'accent fort, que sí destrossem l’anglès i que a Anglaterra els banc funcionen molt ràpid i enseguida t’obrin el conte jo com estava fis al gorro, he fet un comentari, amb el pitjor anglès que he pogut, de que per això el Santander compre bancs anglesos, fent amics, Bé el xic anglès te una pinta de hooligang que pa que, i ademés es veu que és el guardaespatlles de la petarda, però bé, l'eix russo-polaco-espanyol ha aguantat bé.
Ja en el banc i durant el rotllo de la gallina angleseta, el tió del banc era molt campechano, i tot correcte, m`ha felicitat per la carrera i desprès m'ha obert el conte, però no hem posat un duro, així que a vore si demà, posem diners. Quan he acabat tenim lliure fins la una.
Però avanç de tot açò m'han fixat oficialment per a l’ universitat, així que m'han donat una llibreteta, per a que apunte coses.
Després del banc, he anat a comprar piles i a buscar unes fotos, per a la meu habitació, un b7 per a tots els que surten a les fotos i que m'alegren l'estança en l'habitació. En acaba m'he adonat que he perdut la targeta de la mensa, així que no podré dinar a la Universitat fins que me la torne a comprar.
A la una hem anat a fer el contracte de la whonung o piset, i ja està molt fàcil, la veritat que jo en un moment faig les coses, en hi ha de molt lents, Però bé, després he anat a dinar i com havia fet molta faena a la Konditorei. la Konditorei es un puesto que encara que no sàpigues alemany està molt, bé, jo agarro sempre el que no entenc, demano un explicació del que és i m'ho menge, i sempre està bo, done una pista més: de dropos i llépols està ple. Finalment he fet una mica de ruta turística en felicitat, he visitat els jardins schloss, però aquí fer un jardí no te mèrit, agarren un troç de bosc, lleven les males herbes, però no totes i li posen nom, són els que venen a la foto i estan darrere dels edificis de oficines de la uni que també surten, li he fet una foto al meu banc, i després també a la meua jugueteria, a la meua pastisseria no, que sé que sou molt llépols i igual veniu i acabeu en les existències.
Hui el clima ha estat com sempre, però ja m'ha acostumaré a la pluja sense ploure, és diferent. hui vos pose unes quantes fotos i au, demà a vore si faig algun vídeo.
Fotos:
schloss garten



carre comercial


kollegienhaus






bank



tenda de joguets









et altres, jugue a les endevinalles i ja em conteu, a10



endevinalla 1 endevinalla 2

1 comentario:

Toni dijo...

Com diria aquell, estic ple d'"orgullo y satisfacción" de comprovar el bon rollo que te el teu blog, i de poder compartir un xicotet moment del meu dia vegent com te va per terres llunyanes.

Que vols que te diga Antonio, si no fos pel blog i pel bon humor que demostres, se faria molt mes pesat cada dia tenint en compter que ja no pilles massa a mà, i que a voltes me vindria molt be trobar-me en tu i en els teus comentarios mofantes... :)

Un abraç molt gran, i continua així, te trobarem un poc menys a faltar... el teu company,
Sr Toni