Hola, hui ha sigut un dia de benvingudes i felicitacions, hui el vice de la uni ens rebia a casa d'ell, així que a les 10:30 he anat per a la kollegienhaus per a estar allí a les 11. ha sigut molt bonico han portat un quartet de saxofonistes que amenitzaven la recepció. El vice ens ha contat la historia de la universitat, però a vatros vos contaré el que he entès, bàsicament Alexander la va fundar i Friederich va posar els duros d'ahí Alexander Friederich universität.
Després ens ha tornat a fer la explicació de lo crack que és la Uni, i hui he descobert que em donarà classe un dels inventors del mp3 el Professor Heinz Gerhäuser. Bé però això serà més endavant. Desprès de la recepció ens han donat de dinar, la veritat que era un dinar de picoteo, però en coses molt bones, he parlat en un alemany super alt que es un alumne que ajuda molt i m'ha dit que els postres alemanys no són tant bons però que si que hi ha molta varietat. Després hem fet unes fotos del jardins desde la sala de visitants honorífics de la universitat, que com entra poca gent les he fet són del jardí de l'altre dia. Després de tot això hem tornat a casa. La veritat que els alemanys queden a les 2 com natros quedem a les 5 de la vespra, no deixa de ser una curiositat prou diferent. I he tingut que sortir corrent perquè havia quedat amb el meu buddy, per a que m'explicarà com funciona la meua universitat, en el punt de vista d'alumne, la veritat que és un xic molt majo i molt treballador, de fet hem estat un munt de rato mirant les assignatures i m'ha consellat molt bé, m'ha ajudat a fer-me el carnet de la biblioteca i ja m`ha fet traure un llibre d'una assignatura per a preparar-la ja, i jo no home no tranquil i ell no anem i el traíem que està en alemany i així ja comences, així que he tret el llibre i l'he deixat en l'estanteria de l'habitació, en aquest gest m'ha recordat a Victor i com preparem les assignatures i pràctiques 3 mesos avanç de la entrega com la vegada del laboratori de telemàtica en la que era una pràctica per a dos persones i natros la vam entregar 4 a la vegada, i de coses que havíem trobat per l'ordinador de la sessió d'avanç i quan el profe va preguntar esto es todo, natros vam dir si. estamos muy contentos vas ser la frase que vam enviar pel nostre xat, que grande no sabíem ni que s'havia d'apretar intro, jajaja. Amb açò mate 2 pàjaros d'un tiro conte una anècdota i l'altre pos un ja ho sabrà. finalment només contar-vos que vam traure un 10 a la pràctica i després un 7.5 de nota final. Impressionant. Algun altre dia contaré estes coses de teleco, que seran gracioses.
Quan hem tret el llibre, hem conegut a dos amics d'ell molt majos també i després hem anat a vore els despatxos dels professors i les aules, estan prou bé la veritat. A ell no li agrada molt esta universitat diu que el poli està millor, jo no ho crec , però bé, després se m'ha ocorregut dir-li que si deixaria la bici a Valencia com la deixo o deixem tots aquí ja me la hagueren robat 3 vegades i m'ha dit si, a mi me la van robar, la segona nit ,i diu, i desprès li van vendre a una amiga d'ell al rastro, en fi, després em parlat de lo bé que està muntat aquí que la universitat ens busca el piso, no com a valència que pobre xic va tindre que dormir en un hostal fins que va trobar piso i sense saber parlar castellà es va tindre que apanyar, no com aquí que t'ajuden en tot, en fi, es una cosa que tenim pendents per a valència i que proposaré per a que aquí pressionen a la UPV per a que també ho fessem a Valencia. Desprès he vingut a la habitació més content perquè havia aclarat a munto coses i ademés m'ha recomanat una piscina pública no la de la universitat que està millor per al bany lliure que la de la uni que es una castanya perquè es com un curset i no tens molt de temps.
Hui també he arreglat la meua PDA i ja podré anar per el bosc si aconsegueixo posar-li un navegador que no puc instal·lar-ne cap. I vaig trencar el llapis i vull he anat a vore si en podia comprar-ne uno, he anat al saturn (com a Espanya) i deia un boli per a escriure a la PDA i feia la senyal d'escriure i la gent m'envia d'un puesto a l'altre i la tercera vegada que m'han enviat li he dit: No, no ahí ja he estat i no hi ha res, llavors li ha preguntat a un company i m'ha enviat un altra volta, he anat i no he vist res i he tornat per a casa igual demà ho torne a preguntar. Finalment vull dir que tindríem que aprendre una mica de respecte per a la nostra ciutat i per a la natura, aquí no es veuen escombraires per el carrer, ni tampoc moltes papereres , però lo millor de tot és que no es veu cap paper enterra. Bé i després de criticar dir que com a casa no se està a cap puesto de fet el meu cuarto ja està prou desordenat i no l'ordenaré pq els alemanys són massa ordenats i quadriculats i jo crec que sóc un ingenier per idea feliç, no dels que són super metòdics o això espero, companys ingeniers comenteu.
Hui vos deixo les fotos que he dit i un vídeo amb la música de la recepció
I com ja vos vaig va dir un dia doneu un b7 de pato a alguna persona volguda per vatros i així les bones vibracions de l’ambient faran que li arribe a la meua Peque, finalment si veu algun xiquet feu-li un somriure, com al xiquet q m’ho feria xocolata, i així també el aplegarà algo als meus nebots, i un b7 pa ma germana i Manolo i per als meus pares i m’abuela, i un abraç per als meus amics.
Després ens ha tornat a fer la explicació de lo crack que és la Uni, i hui he descobert que em donarà classe un dels inventors del mp3 el Professor Heinz Gerhäuser. Bé però això serà més endavant. Desprès de la recepció ens han donat de dinar, la veritat que era un dinar de picoteo, però en coses molt bones, he parlat en un alemany super alt que es un alumne que ajuda molt i m'ha dit que els postres alemanys no són tant bons però que si que hi ha molta varietat. Després hem fet unes fotos del jardins desde la sala de visitants honorífics de la universitat, que com entra poca gent les he fet són del jardí de l'altre dia. Després de tot això hem tornat a casa. La veritat que els alemanys queden a les 2 com natros quedem a les 5 de la vespra, no deixa de ser una curiositat prou diferent. I he tingut que sortir corrent perquè havia quedat amb el meu buddy, per a que m'explicarà com funciona la meua universitat, en el punt de vista d'alumne, la veritat que és un xic molt majo i molt treballador, de fet hem estat un munt de rato mirant les assignatures i m'ha consellat molt bé, m'ha ajudat a fer-me el carnet de la biblioteca i ja m`ha fet traure un llibre d'una assignatura per a preparar-la ja, i jo no home no tranquil i ell no anem i el traíem que està en alemany i així ja comences, així que he tret el llibre i l'he deixat en l'estanteria de l'habitació, en aquest gest m'ha recordat a Victor i com preparem les assignatures i pràctiques 3 mesos avanç de la entrega com la vegada del laboratori de telemàtica en la que era una pràctica per a dos persones i natros la vam entregar 4 a la vegada, i de coses que havíem trobat per l'ordinador de la sessió d'avanç i quan el profe va preguntar esto es todo, natros vam dir si. estamos muy contentos vas ser la frase que vam enviar pel nostre xat, que grande no sabíem ni que s'havia d'apretar intro, jajaja. Amb açò mate 2 pàjaros d'un tiro conte una anècdota i l'altre pos un ja ho sabrà. finalment només contar-vos que vam traure un 10 a la pràctica i després un 7.5 de nota final. Impressionant. Algun altre dia contaré estes coses de teleco, que seran gracioses.
Quan hem tret el llibre, hem conegut a dos amics d'ell molt majos també i després hem anat a vore els despatxos dels professors i les aules, estan prou bé la veritat. A ell no li agrada molt esta universitat diu que el poli està millor, jo no ho crec , però bé, després se m'ha ocorregut dir-li que si deixaria la bici a Valencia com la deixo o deixem tots aquí ja me la hagueren robat 3 vegades i m'ha dit si, a mi me la van robar, la segona nit ,i diu, i desprès li van vendre a una amiga d'ell al rastro, en fi, després em parlat de lo bé que està muntat aquí que la universitat ens busca el piso, no com a valència que pobre xic va tindre que dormir en un hostal fins que va trobar piso i sense saber parlar castellà es va tindre que apanyar, no com aquí que t'ajuden en tot, en fi, es una cosa que tenim pendents per a valència i que proposaré per a que aquí pressionen a la UPV per a que també ho fessem a Valencia. Desprès he vingut a la habitació més content perquè havia aclarat a munto coses i ademés m'ha recomanat una piscina pública no la de la universitat que està millor per al bany lliure que la de la uni que es una castanya perquè es com un curset i no tens molt de temps.
Hui també he arreglat la meua PDA i ja podré anar per el bosc si aconsegueixo posar-li un navegador que no puc instal·lar-ne cap. I vaig trencar el llapis i vull he anat a vore si en podia comprar-ne uno, he anat al saturn (com a Espanya) i deia un boli per a escriure a la PDA i feia la senyal d'escriure i la gent m'envia d'un puesto a l'altre i la tercera vegada que m'han enviat li he dit: No, no ahí ja he estat i no hi ha res, llavors li ha preguntat a un company i m'ha enviat un altra volta, he anat i no he vist res i he tornat per a casa igual demà ho torne a preguntar. Finalment vull dir que tindríem que aprendre una mica de respecte per a la nostra ciutat i per a la natura, aquí no es veuen escombraires per el carrer, ni tampoc moltes papereres , però lo millor de tot és que no es veu cap paper enterra. Bé i després de criticar dir que com a casa no se està a cap puesto de fet el meu cuarto ja està prou desordenat i no l'ordenaré pq els alemanys són massa ordenats i quadriculats i jo crec que sóc un ingenier per idea feliç, no dels que són super metòdics o això espero, companys ingeniers comenteu.
Hui vos deixo les fotos que he dit i un vídeo amb la música de la recepció
I com ja vos vaig va dir un dia doneu un b7 de pato a alguna persona volguda per vatros i així les bones vibracions de l’ambient faran que li arribe a la meua Peque, finalment si veu algun xiquet feu-li un somriure, com al xiquet q m’ho feria xocolata, i així també el aplegarà algo als meus nebots, i un b7 pa ma germana i Manolo i per als meus pares i m’abuela, i un abraç per als meus amics.
1 comentario:
jejejejej yo soy el 'uno' que lo ha entendido. Ahora que leo la anécdota, te pongo aquí una frase de mis agradecimientos del pfc:
...a Antonio Juan Querol, con el que he pasado buenos momentos en los laboratorios y otros no tan buenos en los exámenes.
jejeje ha habido míticos momentos en los laboratorios, y en los exámenes también me acuerdo de varios jajaj
Nada tío sigue pasándolo bien!!!
Publicar un comentario